Dissabte 16 de febrer, 11.10 h. Pavelló de l’Espanya Industrial.

Les alevines de l’Expert van suar tinta per superar a domicili el BCN Sants. És evident que els rivals ens han pres la mida i en aquesta segona volta ens volen guanyar amb l’estratègia. Dissabte, les de Sants, a més de no deixar-nos respirar davant i de posar-nos l’autobús darrere (les hauríem d’haver fet sortir de la seva àrea obligant-les, com toca, a fer-nos marcatge individual), van fer servir la seva portera com una jugadora més, cosa que els donava superioritat numèrica i, en conseqüència, avantatge a l’hora d’atacar. Això ens va sorprendre i als primers quarts no ho vam aprofitar per robar la pilota i marcar a porteria buida. El desconcert que les estratègies rivals ens provoquen posen en evidència que certs automatismes ja no funcionen. Els altres equips, que encara tenim darrere a la classificació, ja no es limiten a seguir-nos, ara ens persegueixen, estan supermotivats, han après a jugar-nos per, com a mínim, posar-nos les coses difícils. No podem badar.

Per sort, dissabte les nostres noies van aguantar el xàfec. Desbordades d’entrada per una allau de mans assedegades de pilota, que la robaven o interceptaven sovint, van aconseguir també pispar-la, contraatacar i fer gols vistosos (si bé la recuperació i el contraatac no van ser els recursos estrella de l’HSJD). Val a dir que la nostra portera feia molt bé la seva feina darrere. El primer quart, després de picar molta pedra, es va decantar per l’HSJD per 5-8.

El segon temps va començar amb un gol nostre d’aquests impossibles, marcat des d’una melé de contrincants, i això va fer pensar que l’actitud de les nostres filles canviava. La intensitat defensiva de les locals, però, no va afluixar, i la seva portera, amant de les passejades, feia de les seves al nostre camp. El joc estratègic de les de Sants funcionava (quan deixaven de fer-lo el seu entrenador demanava temps mort per fer-los un toc d’atenció) i el van seguir explotant, per a desesperació de les nostres, fins a deixar el marcador en un 5 a 5.

La nostra defensa no estava fina (deixàvem passadissos) i en atac, no en parlem. Les Expert del Sant Joan s’havien d’espavilar. Buscar alguna estratègia per deixar enrere el contrari. Malgrat tot, al tercer quart la nostra defensa es va ordenar, tot i algunes pífies i el fet que fins i tot la portera del Sants ens marqués un gol, i va acabar superant les locals per un clar 4-8.

No s’havia acabat la feina, però, i a l’últim temps vam tornar a patir. Va ser, sens dubte, el més emocionant, de pel·lícula: les santjoanenques no el van guanyar fins al final, per 5 a 6.

Com ja vam comentar el cap de setmana passat, el matx de dissabte fa palesa la necessitat que les de l’Expert s’arremanguin. Toca treballar i molt aquest any. Com sempre, no els podem negar l’esforç i la capacitat de reacció, però ha arribat l’hora, potser, de posar en marxa estratègies per contrarestar les dels rivals.

La segona volta està resultant d’allò més interessant! Aprofitem-ho, noies, per fer un gran pas endavant!!!