El cartell de luxe presagiava que l’últim partit de l’any al Salvador Gimeno no decebria a ningú. I, efectivament, així va ser. A la pista s’enfrontaven Qatar i Romania, dues seleccions que l’Handbol Sant Joan Despí va unir sobre el terreny de joc. El club va organitzar un matx entre dos entitats de luxe i l’afició no va fallar en una cita marcada en l’agenda santjoanenca. L’expectació que va generar l’encontre també es va fer extensible als mitjans de comunicació, atrets per les figures que hi havia presents a les banquetes.

Ambdós conjunts van encarar el partit amb la màxima professionalitat possible malgrat tenir diferents aspiracions esportives. La selecció qatarí es troba immersa en la preparació del Mundial que es disputarà a França el proper mes de gener, mentre que el conjunt transsilvà està realitzant un stage al nostre municipi amb la ment posada en la fase de classificació de l’Europeu al 2018, que es celebrarà a Croàcia.

Per un costat Valero Rivera, per l’altre Xavi Pascual. Probablement dos dels entrenadors més llorejats a la història del Barça. El primer afrontava el partit com un test on examinar el rendiment dels seus jugadors i va alinear als seus pupils més habituals. El segon tenia la oportunitat de mesurar els conceptes tècnics que havia inculcat als seus homes davant la sotscampiona del món. Abans de les 17:30 els tècnics xerraven en el marc de la complicitat. A partir de les 17:30 tot eren indicacions en el context de la competitivitat.

El solemne ritual dels himnes nacionals va ser el preludi d’un partit que per certs moments es va disputar al límit del reglament, propi de la intensitat d’un matx d’aquesta envergadura. Cap pilota es donava per perduda i cada acció suposava una lluita de titans. L’exigència es va traslladar a uns colegiats que van patir més del necessari per controlar les jugades més controvertides.

Ja des dels primers compassos de partit la selecció qatarí va deixar clares quines eren les seves intencions. El domini del partit passava per portar la batuta des del començament i al minut 5 ja guanyava tres a cero. Poc a poc el conjunt romanès va despertar de la letargia i va jugar-li de tu a tu a Qatar. De fet, a l’equador de la primera meitat el marcador reflectia un 9 a 6 favorable a l’equip de Valero i durant els propers cinc minuts el lluminós només es va moure per afegir una diana al caseller romanés. Però quan Qatar va tornar a engrasar la màquina res va poder fer una Romania mermada per les exclusions. Així doncs es va arribar al descans amb un contundent 17 a 9.

A la represa, només 4 gols durant els següents 10 minuts; tres dels granes i un dels groguencs. La fèrria defensa de Pascual anulava transicions qatarís, però després en atac es mostrava poc resolutiva per acostar-se en l’electrònic. I quan Romania semblava que havia superat el mur de Valero encara es topava amb el darrer escoll, de nom Danijel i de cognom Saric. El porter va completar una actuació estel·lar i va fer vibrar una afició que no va poder gaudir de les seves aturades dijous passat en el partit contra el Sènior masculí A.

L’intercanvi de cops no va cessar fins al final i el marcador va aturar-se en el definitiu 30 a 18. Amb el so de la botzina es va concloure el partit i la temporada d’handbol al Salvador Gimeno. La massa social de l’Handbol Sant Joan Despí va poder acomiadar-se dels seus idols, els quals són conscients que a casa nostra sempre tindran les portes obertes.

A continuació adjuntem el link amb les fotografies del partit