El Handbolween s’ha convertit en una data marcada en vermell en l’agenda santjoanenca des de fa set anys. L’èxit d’aquest esdeveniment radica en que el seu impacte transcendeix l’esport i arrossega gent més enllà del club. Però per dur-ho a terme any rere any cal comptar ineludiblement amb uns sòlids fonaments humans. I aquest és el cas de l’Handbol Sant Joan Despí, que té el privilegi de disposar d’una massa social que s’involucra desinteressadament en aquest tipus d’actes.

Enguany un total de 690 persones, xifra que representa una assistència rècord respecte anys anteriors, van travessar el túnel del terror. Des de les 17:00 hores el gimnàs del col·legi Sant Francesc d’Assís es va convertir en un degoteig de persones que volien recórrer el tenebrós itinerari. En aquest sentit, per fer menys llarga l’espera, els assistents van poder participar en la xocolatada mentre romanien a la cua.

Si abans fèiem referència a la generositat dels voluntaris és perquè en aquest acte social no es persegueix el rèdit econòmic. Amb prou feines s’obtenen uns mínims beneficis, ja que els preus són raquítics tenint en compte la logística que hi ha al darrere. Així doncs, cadascú troba la motivació en diferents aspectes. Uns conceben el Handbolween com l’oportunitat per disfressar-se, d’altres perquè troben divertit donar ensurts, i també tenen cabuda els que volen ser partícips del projecte. En qualsevol cas, tots hi col·laboren sota el denominador comú de la il·lusió.

Perquè l’ambientació sigui aterradora i els personatges siguin terrorífics es requereixen dos ingredients bàsics: temps i dedicació. La planificació és essencial, ja que els col·laboradors preparen les seves escenes (aquest any hi havia un total d’onze) sense saber la dels altres. A banda, gairebé tot el material que conforma el túnel és fruit de manualitats. La imaginació i la creativitat s’escampen per arreu d’un gimnàs que comença a transformar-se el divendres al capvespre. L’endemà és el torn del maquillatge a les hores prèvies a l’apertura, on s’ultimen els detalls d’un recinte que tornarà a la seva normalitat a altes hores de la nit. Enmig de tot plegat, quatre hores de por, quatre hores d’il·lusions.

 

Clika aquí per veure les fotos.

https://goo.gl/photos/256eu69ndLB7NpWMA