És evident que aquest any el Granollers és la nostra pedra a la sabata. Des de la graderia estem convençuts que els resultats no reflecteixen la diferència tècnica dels dos equips i que hi ha un component extraesportiu que bloqueja les nostres noies.
Les vallenques han anat sempre per davant en el marcador però fins el minut 13 la diferència era només de dos gols. Els 10 minuts següents, gràcies al seu encert en els contratacs i a una lesió al Sant Joan que ha trencat l’esquema de funcionament que havia triat l’entrenador els darrers partits, el parcial ha estat de 0 a 10. Un cop recomposades i ressituades, les nostres noies han aconseguit frenar l’escombrada amb un parcial de 3 a 4 fins acabar la primera part amb el resultat de 8 a 22.
Però a l’inici de la segona part ha tornat el desconcert i en els primers 15 minuts el Sant Joan només ha aconseguit anotar 2 gols per 13 de les rivals, amb una quantitat de pilotes al pal per part nostra increïble. Quan tot semblava anunciar una rendició per part de les nostres noies, ha sortit l’equip que ens agrada, orgullós i lluitador, i els darrers 15 minuts ens han regalat un parcial de 8 a 6 que ens ha fet sortir, malgrat el marcador, amb un bon gust de boca.
El pitjor que ens enduem d’aquest partit és la lesió de la Núria de la que, a hores d’ara, encara no en coneixem l’abast. Esperem que quedi en un ensurt i es recuperi al més aviat possible. Ànims!!!
