Joel Campos Morillo (25 – Octubre – 2001) exerceix el paper d’extrem dret dins de l’equip Sènior Masculí A del nostre club. Aquesta és la seva sisena temporada al club on va arribar sent cadet de primer any.

Com et trobes dins de l’equip?

En general, les sensacions són bones. És cert que com tota situació en la vida, hi ha diferents moments on unes setmanes em trobo molt bé i altres no tant, ja que hi ha situacions diferents i això fa que les sensacions també ho siguin. Però com he dit, en general em trobo a gust.

Quins creus que són els teus punts forts? I els febles?

Un dels meus punts forts podria arribar a ser la constància que li va aplicar a les coses que, tot i estar enfonsat, continu lluitant perquè millori la situació. Com a punt feble et diria la vergonya o introversió, ja que sempre he pecat d’això i, tot i que és veritat que en aquests últims anys he anat perdent una mica d’ella, em segueix costant fer algunes coses.

Veus molta diferència entre l’etapa juvenil o filial sènior i l’equip de categoria Nacional?

No massa en general, però si que és veritat que hi ha diferència en alguns aspectes. Des del primer entrenament es nota que la intensitat és més elevada i en els partits també es nota aquesta diferència. Passes de jugar amb gent de la teva edat a jugar amb gent més gran, més fort i amb més experiència que saben com actuar en diferents moments que tu no sabries què pots fer.

Què significa l’handbol per a tu? I l’Handbol Sant Joan Despí com a club?

L’handbol per a mi és una forma d’evadir-me dels problemes i que podria dir que és com una teràpia per a mi.

L’Handbol Sant Joan Despí per a mi és un lloc on em van acollir i han fet que pogués creure una mica més en mi.

Hi ha una mica del que estiguis orgullós com a jugador? I del que et penedeixis?

L’haver aconseguit sempre tot el que em vaig proposar com a jugador i sempre estar posant noves metes per seguir complint. Sincerament no em penedeixo de res. Jo crec que si en aquest moment ho vaig fer és perquè volia fer-ho així, de manera que no em penedeixo de res.

Què creus que necessita un jugador o jugadora per arribar a el primer equip?

Ser un mateix. Si ha d’arribar el moment arribarà i, pot ser que, el dia més inesperat, et arribi un missatge perquè vagis a entrenar amb el primer equip.

En algun moment durant els teus anys en els equips inferiors de club, pensaves que arribaries a el primer equip?

No vaig pensar mai que arribaria a el primer equip, sempre vaig pensar que em quedaria a l’equip B com a molt.

Quin és el teu objectiu en el club? I l’objectiu com a jugador/a?

El meu objectiu en el club és intentar que el meu equip sempre estigui el més amunt possible de la classificació dins de les nostres possibilitats. I el meu objectiu com a jugador és seguir millorant setmana tres setmana ja que un mai deixa d’aprendre coses i seguir millorant.

D’aquí a el panorama actual de jugadors i jugadores a nivell mundial, amb quin jugador/a t’identifiques?

No m’identifico amb cap jugador perquè, tot i que m’agrada jugar a handbol, el que és veure partits no m’agrada i no estic molt assabentat que jugadors hi ha actualment en el món de l’handbol. Sé que és important veure partits per poder observar diferents coses i aprendre dels millors, però com he dit no m’agrada veure partits d’handbol. Per això, no puc identificar-me amb cap.

Què els diries als nois i noies que no poden entrenar ara mateix per la situació COVID-19?

Doncs els diria que tot i no poder entrenar no parin de fer exercici a casa i que tant de bo, en el menor temps possible, puguin tornar a jugar i gaudir d’aquest esport que ens uneix.

 

Moltíssim ànim a tots, tant jugadors, famílies, staff, etc., que tornarem a les pistes més forts que mai i tant de bo tornem a lluitar per guanyar cada partit cada cap de setmana. Una forta abraçada a tots i totes.