Després de la derrota a SURIA en el partit d’anada de la 1a eliminatòria d’ascens a Primera Catalana per 2 gols, calia remuntar.

Tot estava preparat, un ambient espectacular a les grades, una tensió competitiva en els jugadors i en el cos tècnic. S’intuïa un gran partit. I realment ho va ser. Un gran espectacle d’handbol, dos equips que volien guanyar, cadascun amb les seves “armes”, uns amb una gran fortalesa física i els altres amb un joc ràpid i tècnic. Dues concepcions diferents de l’handbol que ens varen oferir un gran espectacle.

Ja des de l’inici el partit va ser vibrant, les defenses s’imposaven als atacs i cap equip aconseguia una distància còmode en el marcador.

Fins el minut 20. Una excel·lent defensa dels nostres va aconseguir que el SURIA es quedés en els 6 gols fins pocs segons abans del xiulet final de la primera part. Un parcial de 5-2 aquests darrers 10 minuts ens va donar un lleuger avantatge en l’electrònic.

LA segona part va ser radicalment diferent. Les estadístiques d’eficàcia davant de porta es varen disparar. Els paupèrrims registres de la primera part (10-7 al final dels 30 primers minuts) es varen polvoritzar en tan sols 15 minuts. I d’aquest esbojarrat escenari es va aprofitar el SURIA.

Els nostres es trobaven 5 gols per sobre el minut 5 de la segona part, màxim avantatge del partit. Des de llavors l’empenta, a cops incontrolada del SURIA ens obligava a defensar amb tot, amb una gran intensitat…. i tot l’excel·lent treball per aturar jugadors amb una gran envergadura, sovint, massa sovint segons el parer dels arbitres, amb defenses dins de l’àrea. Un total de …… 13 llançaments de 7 metres ens varen fondre. Massa recompensa per tan poc treball en atac.

Malgrat tot, els nostres continuaven amb excel·lents registres, des 6 i des de 9 metres, cercant superioritats que obrissin la defensa rival i, on la majoria no érem capaços de veure espai, els jugadors, amb cor i una gran empenta, aconseguien gols inversemblants.

No va ser suficient. El SURIA es va anar acostant al marcador poc a poc, reduint les diferències. A partir del minut 23 necessitàvem guanyar de 3 per endur-nos l’eliminatòria, els baixos registres de gols a Suria i l’esbojarrada segona part de Sant Joan pesaven com un llosa.

Però el nostre equip va continuar treballant bé, movent la pilota amb criteri, defensant al límit. I el SURIA empentant amb tot.

Al final, victòria insuficient per 28-27.

Esclat de joia en els suriencs i cop de martell en els santjoanencs. Si bé és cert que qualsevol dels 2 equips podia guanyar, el treball de tota la temporada del Sant Joan és per emmarcar. Fins i tot l’eliminatòria s’ha jugat al límit, aprofitant un planter de jugadors amb una qualitat humana i esportiva excel·lent, treballant tots a una, com cal fer en un esport tan col·lectiu com l’handbol, sumant tots i cadascun dels components pel bé de l’equip, els qui juguen més, els qui no juguen tant i, no vull oblidar-me de la direcció tècnica, que ha fet un grandíssim treball de cohesió de l’equip que ha permès evolucionar tècnica i tàcticament els jugadors.

El resultat de l’eliminatòria és un pal immens, tots estem tristos, “cabrejats”, dolguts, …. cadascú a la seva manera ha entomat les circumstàncies però, segur, en el futur tindrem altres oportunitats per assolir nous reptes. Sortim enfortits. Ara som millors, ara som UN EQUIP!!!!

Entre tots tornarem a estar dalt, tornarem a lluitar per ascensos, tornarem a fer gaudir l’afició i fer més gran aquest Club.

Ara la Copa. Encara no s’acabat la temporada.

SOM-HI NOIS!!!!!!