L’Infantil Masculí “A” ha finalitzat la temporada amb una derrota clara a la pista del Voramar (32-17). Els nois, entrenats aquesta vegada per Ale Gómez, molt inferiors tant físicament com tècnicament al seu rival, han mantingut el tipus fins al tram final del primer temps. Aleshores l’Handbol Sant Joan ha estat gairebé 20 minuts sense marcar, i el Voramar ha sentenciat el partit.
Un cop acabada la temporada és l’hora de fer balanç. L’equip va tenir un bon inici, amb una gran eliminatòria davant l’OAR Sabadell que li va donar la classificació per a la Lliga Catalana. En aquesta fase, l’Handbol Sant Joan va anar de més a menys i va acabar en cinquè lloc, de manera que es va quedar a les portes de classificar-se per a la sèrie A-1.
En la sèrie A-2, l’Handbol Sant Joan va partir com a líder, però en la pitjor fase de la temporada, amb derrotes doloroses davant de rivals de nivell similar com el Sant Boi i el Terrassa, i una manca d’actitud preocupant en alguns moments, l’equip va acabar en tercera posició.
Finalment, en la Copa, l’Handbol Sant Joan va superar la primera fase després de quedar en segon lloc del seu grup, amb dues victòries i una derrota, i en quarts de final va caure eliminat en perdre clarament contra el Voramar.
Els nois de l’Infantil “A” han fet grans partits i d’altres en què no han estat gaire afortunats, però ha fet la sensació que les bones vibracions que van transmetre a principis de temporada es van esvair a mesura que la temporada avançava. La manca d’intensitat defensiva en alguns partits i la poca versatilitat en atac han fet que els rivals, un cop conegut el nostre joc, aviat trobessin remei per aturar el nostre joc ofensiu.
És cert que els nois tenen les seves limitacions i en alguns moments han pogut donar més de si, però també que hi ha hagut alguns condicionants aliens a l’equip que no han ajudat a millorar la situació, com ara la manca d’entrenaments específics per als porters, l’absència d’un segon entrenador que pogués donar un cop de mà, la poca preparació física i el fet de no poder comptar amb la pista sencera en els entrenaments. No pretenem que els nostres nois siguin cracks, però potser sí que ha mancat una mica més d’atenció.
L’important, però, és que, més enllà de l’àmbit de l’handbol, els nois han forjat una gran amistat que esperem que perduri en el temps.
