Tercer partit de la Temporada de retorn a Primera Catalana. Visita al difícil camp de l’Handbol Sant Quirze, un equip ple de jugadors joves, amb una proposta de joc descarada, ràpids i intensos, amb bones individualitats…. una proposta similar a la dels nostres Espartans. Camp difícil per tractar d’aconseguir la primera victòria de la Temporada i en la nova categoria.

I el partit comença com sempre, intens, ràpid, amb concentració….. el Sant Quirze juga de forma similar als nostres però sense encert de cara a la porteria. Les defenses s’imposen als atacs i els nostres demostren de nou una experiència impròpia de la seva edat. Lleugers avantatges en el marcador de 1-2 gols ens fan pensar que el partit està controlat.

Però ben lluny de la realitat, les diferencies parcials a favor dels nostres es capgiren i el Sant Quirze aconsegueix empatar el partit a 8 en el minut 20. Cal serrar les dents i tirar de nou del carro.

I ja coneixeu els nostres nois, d’això en saben un munt!

Tornem a distanciar-nos de 2 en poc més de 5 minuts però un final de la primera part boig, molt boig, capgira el marcador i el deixa en taules a la mitja part.

Bona primera part per part dels dos equips. Propostes similars que han estat contrarestades pels tècnics. Molta disciplina tàctica i una gran intensitat. Grandíssim espectacle!

I a la represa de nou el Sant Joan se’n va en el marcador, de 2, de 3, de 4 en 10 minuts. El partit sembla trencat però el Sant Quirze, aprofitant uns moments de desconcert dels nostres, aconsegueix l’empat tot just altres 10 minuts desprès. Han passat ja 50 minuts i tot està igual que al començament…. Tot no, hem gaudit de 50 minuts d’excel·lent handbol.

I entrem en els darrers 10 minuts de partit. Estira i arronsa d’ambdós equips que fa que es mantingui la igualtat fins gairebé els 3 darrers minuts. Llavors el Sant Quirze fa el que sembla el cop definitiu, capgira el marcador, es posa 1 gol per sobre i amb possessió. I torna el ball tàctic….. Time-out del rival i……

L’atac del Sant Quirze no veu porteria i amb possessió som nosaltres els qui demanem time-out. Queden poc mes de 30 segons. Busquem la igualada o anem a pel partit? I anem a per totes.

Ataquem i aconseguim gol. Cal defensar fort, intens…. evitar el gol i contraatacar per endur-nos la primera victòria aquesta Temporada.

I la primera fita s’aconsegueix. El Sant Quirze perd la pilota desprès d’una defensa molt agressiva i sortim ràpids, molt ràpids per marcar el darrer gol. 10 segons ens separen de la victòria…..

Però el nostre atac es veu frenat a tan sols 10 metres de la porteria rival…..sona el clàxon…..tot s’ha acabat.

Però el destí ens dona una nova oportunitat. L’atac ha estat frenat en falta i, amb el temps exhaurit, tenim la darrera oportunitat d’engrandir encara mes la llegenda de lluitadors dels nostres Espartans…

El temps s’atura…. literalment. Calma molt tensa. La barrera es col·loca a tres metres del llançador. El porter en el seu lloc, esperant un llançament directe, no hi temps per res més. El nostre estilet preparat, ja sap què és marcar amb el temps exhaurit. Es prepara i deixa anar la pilota, vola entre els braços de la barrera i descol·loca el porter que veu com l’esfèrica se li escapoleix d’entre les mans i entra en la porteria.

Victòria agònica, molt i molt treballada. Tècnica i tàcticament impecable……i un espectacle immillorable, excepcional, …..poseu els adjectius que vulgueu, sempre us quedareu curts!

Moltes felicitats a tots els jugadors i tècnics per oferir-nos una tarda d’handbol immillorable!!!!

……i gracies a tots els qui ens han vingut a veure, a veure com els seus fills, amics i/o familiars es trenquen la cara per oferir-nos una lluita èpica, per ells, per tots i totes nosaltres, pel Club…..

Gracies a tots!!!!! Aquest ha de ser el començament d’una nova Temporada plena d’èxits.

Som-hi nois!!! Som-hi Espartans!!!