- Hola Paula, recuperada del tot?
Hola, de moment no puc dir que estigui recuperada al cent per cent, però les sensacions són molt bones i cada dia em vaig acostant al nivell en el que estava.
- Quina ha estat la lesió exactament?
Un desgast al cartílag del genoll dret.
- Quan te la vas fer i quan de temps has estat aturada.
El dia exacte no el sé, perquè no ha sigut una lesió d’un dia per l’altre, sinó, que quan faltava un mes per acabar la temporada passada vaig començar a sentir molèsties al genoll, però vam creure que era una sobrecàrrega, ja que la temporada passada va ser molt dura físicament. Al acabar la temporada vam pensar que amb el repòs de les vacances el dolor passaria, però al tornar a entrenar al setembre les molèsties van tornar i ja va ser quan vaig decidir fer-me una ressonància i allà van veure que la lesió era més greu del lo que pensàvem. En total he estat dos mesos sense poder jugar, des que va començar aquesta temporada.
- Ja portes unes setmanes entrenant amb normalitat, que tal et trobes?
Em trobo molt bé, amb molt bones sensacions i sense molèsties, es a dir, molt contenta de poder tornar als entrenaments i a les convocatòries.
- El debut a un partit ja s´ha produït, que vas sentir?
Vaig sentir molts nervis, emoció i molta felicitat. Em vaig sentir molt còmode tornant a jugar, com si no hagués estat parada aquests dos mesos. La veritat es que ho trobava molt a faltar.
- Com has vist des de fora i de moment el nivell de la resta d’equips, tenint en compte que debutem a una categoria, que per gaire bé de la plantilla, es nova.
El nivell de la resta d’equips d’aquesta categoria és molt alt, sobretot defensivament. Són més fortes i la majoria amb més experiència, cosa que es nota a la pista. Nosaltres ens estem començant a acostumar a la intensitat defensiva, a la velocitat de l’atac i al saber jugar aquests últims minuts decisius dels partits, perquè com ja em vist fins ara la majoria de partits són molt igualats i la victòria o la derrota estan en a pocs segons de distància.
- I parlant de l’equip, com veus les nostres possibilitats, on estarà el nostre lloc?
Les nostres possibilitats només depenen de nosaltres, com cada any, però veient els resultats d’aquests primers confrontaments crec que el nostre lloc estarà lluitant partit a partit per mantenir-nos a la categoria i que així les noies que venen de la base del club puguin arribar un dia a viure lo que nosaltres estem vivint en aquesta categoria. De moment estem a la part alta de la classificació, les noves incorporacions s’han adaptat ràpid a l’equip i ja estan aportant molt, en algun reportatge ja ens han qualificat com l’equip revelació de la categoria, però cal tenir els peus a terra i ser conscient que tots els equips de Plata són molt forts i nosaltres som les ‘novates’. Lluitarem cada jornada per aconseguir el millor resultat possible i estar lo més amunt de la classificació.
- Tornes a ser la capitana de l’equip, un fet que no et ve de nou, quins son els teus rols, has hagut de fer alguna cosa especial per tal de cohesionar el grup, amb motiu de les noves incorporacions i de la nova competició?
Els meus rols són els de sempre, la comunicació entre totes les jugadores amb l’equip tècnic en temes referents a decisions o opinions de l’equip en conjunt, ja que, si qualsevol té algun problema personal pot parlar amb ells directament. Per tal de cohesionar el grup no he hagut de fer res en especial, les noves incorporacions s’han integrat enseguida en tots els aspectes, jo crec que és un dels punts forts d’aquest equip, portem ja uns quants anys que a cada temporada venen jugadores noves i hem sabut aprendre les unes de les altres, cosa que fa que sembli que portem molts anys jugant juntes. La veritat, és una sort poder compartir l’experiència i la manera de jugar de totes. En resum, la meva feina com a capitana d’aquest equip és molt fàcil.
- Tu portes tota la teva vida esportiva al Club, en algun moment havies pensat arribar tant lluny, i sincerament, havies pensat aconseguir-ho en Sant Joan.
A mi sempre m’ha agradat jugar a handbol des de que vaig començar a l’infantil d’aquest club, aquí sempre m’he sentit estimada i valorada i simplement anava jugant temporada a temporada sense preocupar-me que passaria l’any següent. He tingut la grandíssima sort que les persones que he anat coincidint a la pista i fora han fet que continués cada any amb les mateixes ganes i en cap moment plantejar-me canviar de club. Un altre factor també ha sigut que he vist que cada any el club ha anat confiant més en nosaltres, en l’handbol femení i ha reconegut i valorat els nostres mèrits. En el fons sempre havia confiat que podríem arribar a aquesta categoria en aquest club. Només trobo a faltar a moltes companyes que són part d’aquest èxit i que per raons de feina o de lesions no han pogut continuar a l’equip.
- Ets tot un referent al Club, les teves opinions se les escolta molta gent, dirigeix-te a totes aquelles nenes que hi ha a la base….
Per mi el secret és gaudir i passar-ho bé a cada entreno i a cada partit, anar aprenent i millorant cada dia, aprofitant els grans entrenadors i companyes que hi han a tots els equips. L’handbol per mi sempre ha sigut una gran part de la meva vida i d’aquí he tret grans experiències, amics i amigues i sobretot valors i caràcter que serveixen per el dia dia com saber treballar en equip, saber escoltar, no abandonar mai, ser humil i esforçar-se cada dia. Estic segura que sense l’handbol no seria com soc avui.
