Noelia Hernández Cotí (18 – Gener – 2002) exerceix el paper de primera línia dins de l’equip Sènior Femení A del nostre club. Aquesta és la seva tretzena temporada al club on va arribar sent benjamina.

Com et trobes dins de l’equip?

Molt agust y ben arropada per les meves companyes. Des d’un principi em van fer sentir com una més de l’equip, i les que porten més temps jugant al primer equip no et tracten amb aire de superioritat o pitjor per ser petita, sinó que ens animen més i dipositen tota la seva confiança en nosaltres.

Quins creus que són els teus punts forts? I els febles?

Sóc una jugadora ràpida i àgil, i no tinc por d’entrar, o sigui, no m’importa rebre cops per tots els costats si puc fer guanyar al meu equip. Però com sóc de les més petites, em falta experiència i força.

Veus molta diferència entre l’etapa juvenil o filial sènior i l’equip de categoria Nacional?

Sí, l’exigència a senior és molt més alta que a juvenil. A juvenil una jugadora o 3 contades portaven la majoria del pes de l’equip, en canvi a senior, encara que hi ha algunes jugadores que transmeten més confiança, el pes està molt més repartit.

Què significa l’handbol per a tu? I l’Handbol Sant Joan Despí com a club?

L’handbol és una activitat que necessito fer per sentir-me bé amb mi mateixa, no m’imagino fent una cosa diferent. L’Handbol Sant Joan Despí és on vaig començar, m’ha vist créixer i desenvolupar-me com a jugadora, i m’ha donat les millors amistats que tinc avui dia, per tant li tinc molta estima i sempre el portaré al meu cor.

Hi ha una mica del que estiguis orgullós com a jugador? I del que et penedeixis?

Estic orgullosa d’on he arribat perquè sempre m’he esforçat al màxim, mai he donat les coses per perdudes. No es que em penedeixi, però m’agradaria no ser tan sensible i que no m’afecti tant quan les coses no em surten, m’agradaria aprendre a controlar més les meves emocions i ser capaç d’entendre que hi ha dies en que les coses surten i ha d’altres que no.

Què creus que necessita un jugador o jugadora per arribar a el primer equip?

Moltes ganes de competir i guanyar amb l’equip, perseverància i valentia. També és molt important saber que s’han de fer sacrificis per estar en aquest equip, moltes vegades s’ha de jugar fora i potser et perds un cap de setmana lliure, un aniversari, o una festa, però has de saber que des del primer moment en que s’entra a l’equip, et compromets a estar-hi al 100%. La qualitat òbviament és una peça clau, però si no es posen ganes i esforç, a la llarga com a jugador/a no arribes lluny.

En algun moment durant els teus anys en els equips inferiors de club, pensaves que arribaries a el primer equip?

Jo sempre he estat una jugadora que ha jugat amb equips superiors al meu o en categories diferents, i tenia ganes i esperances de poder formar part del primer equip quan fos gran, però no m’imaginava poder formar-hi part justament al començar la meva etapa a sènior.

Quin és el teu objectiu en el club? I l’objectiu com a jugador/a?

El meu objectiu com a jugadora és continuar creixent fins arribar al meu màxim i arribar a conèixer-me com a jugadora completament. L’objectiu que vull aconseguir en el club és intentar portar a l’equip al que pertanyo a arribar el més lluny possible.

D’aquí a el panorama actual de jugadors i jugadores a nivell mundial, amb quin jugador/a t’identifiques?

No em puc ni comparar, però m’agrada molt el joc de Stine Oftedal, jugadora de Noruega, perquè és molt ràpida i no té por a entrar, i per aquest motiu em puc identificar una mica amb ella. M’agradaria en algun moment poder controlar el joc i el partit de la forma en què ho fa ella, amb calma i seguretat.

Què els diries als nois i noies que no poden entrenar ara mateix per la situació COVID-19?

Que és molt dur no poder jugar ni entrenar però les normes són les normes i s’han de respectar. Els recomanaria que no parin de fer esport, que el facin a casa, per estar ben preparats, i que tinguin moltes ganes de tornar.

 

Estem vivint una situació molt difícil i que es troba en molts sentits fora de les nostres capacitats, però no ens hem de rendir, s’ha de continuar lluitant, perquè arribarà un dia en que tot acabi, només hem de tenir l’esperança que aquest dia arribi en poc temps. Esperem que les famílies tinguin bona salut i per aquest motiu, continueu complint les normes.

Molts ànims!!