Helena Sancho Abdon (22 – 08 – 2002) exerceix el paper de primera línia dins de l’equip Sènior Femení A del nostre club. Aquesta és la seva cinquena temporada al club on va arribar sent cadet de segon any.

Com et trobes dins de l’equip?

Des del primer moment m’he sentit molt acollida per les companyes. Crec que totes hem fet molt bona pinya, la qual cosa anima a voler treballar més i competir per arribar als objectius de l’equip. També estic aprenent molt de les veteranes, ja que són les que tenen més experiència en la categoria i em poden aconsellar i corregir amb tot el seu coneixement. També me n’alegro de tornar a compartir pista amb companyes que ja havia jugat al mateix equip en l’etapa base.

Quins creus que són els teus punts forts? I els febles?

Per una banda, com a punts forts, li poso moltes ganes i intensitat a la defensa, tant en entrenaments com a partits, ja que crec que és la base principal d’un bon equip d’handbol. També se posar-me objectius individuals per superar-me dia rere dia.

Per altra banda, com a punts febles, encara em queda molt per aprendre i, també, mica en mica adaptar-me a la categoria.

Veus molta diferència entre l’etapa juvenil o filial sènior i l’equip de categoria Nacional?

Personalment sí que hi trobo canvi. En general, hi ha bastant diferència d’edat entre jugadores, i destaca l’experiència de les veteranes. Tant a l’atac com a la defensa augmenta considerablement el nivell en comparació a l’etapa juvenil.

Què significa l’handbol per a tu? I l’Handbol Sant Joan Despí com a club?

L’handbol per a mi sempre ha sigut una manera de desconnectar i sobretot de gaudir de l’esport. Una manera de complir amb els objectius que em proposo i de treballar la millora, tant individual com col·lectiva. A més, aquest esport m’ha fet conèixer a persones increïbles amb les que he compartit experiències inoblidables.

Aquesta és la meva cinquena temporada al HSJD, dels quals quatre anys han estat de base. És una etapa que considero molt important per la formació de cada jugadora, i durant la qual he adquirit coneixements nous que m’han fet arribar a la categoria que estic actualment.

Hi ha una mica del que estiguis orgullós com a jugador? I del que et penedeixis?

En primer lloc, una de les coses que destacaria és que sempre he gaudit molt amb aquest esport, això m’ha portat a sempre voler més i aprendre tant com pugui. Crec que sóc una persona bastant exigent amb mi mateixa i ambiciosa amb el que li apassiona. He estat en diferents clubs i sempre he intentat aprofitar al màxim tots els entrenaments i els consells de cada entrenador.

En segon lloc, penso que no m’haig de penedir de res, ja que tots els errors que hagi pogut cometre en el passat m’han servit per aprendre i no tornar-ho a repetir. Encara que no sempre prenem les millors decisions, he intentat aprendre de cada errada, tant en l’àmbit personal com en l’esportiu, per convertir-ho en millora i aprenentatge.

Què creus que necessita un jugador o jugadora per arribar a el primer equip?

És molt important l’aptitud i l’actitud, també tenir companyonia i la comunicació, ja que en aquest esport col·lectiu és una de les coses imprescindibles per entendre’s amb l’equip. A més, ser forta mentalment per no tirar la tovallola quan no surtin les coses i seguir treballant per aconseguir les fites.

En algun moment durant els teus anys en els equips inferiors de club, pensaves que arribaries a el primer equip?

Sempre m’he esforçat per aspirar al màxim, però m’enfocava en la categoria que estava disputant en aquell moment, i em proposava objectius per assolir en aquesta. Va ser a juvenil de primer any, quan vaig començar a entrenar alguns dies amb el plata del Sant Joan, allà va ser on vaig veure el nivell que hi havia, tant la fluïdesa de joc en atac com la duresa en defensa, i em vaig proposar aquest nou repte.

Quin és el teu objectiu en el club? I l’objectiu com a jugador/a?

L’objectiu que tinc en el club és aprendre tot el que pugui de les companyes, tant en atac com en defensa, i assolir els millors resultats a la lliga.

El meu objectiu com a jugadora és continuar amb la categoria i treure-li molt rendiment i el major profit. També, seguir adquirint coneixements nous, tant tàctics com tècnics.

D’aquí a el panorama actual de jugadors i jugadores a nivell mundial, amb quin jugador/a t’identifiques?

Personalment, penso que l’handbol és un esport en el que és més important la intel·ligència que el potencial físic. Per això, em fixo molt en jugadors i jugadores que sàpiguen llegir i crear superioritats en atac, saber quan avançar-te i quan no en defensa, o saber determinar el xut analitzant el porter, per exemple. Una de les jugadores que més m’agrada és Stine Oftedal, és un clar exemple de que no s’ha de tenir gran físic per ser una molt bona jugadora. De jugadors destacaria Mikkel Hansen, ja que té totes les característiques que he mencionat abans. A més, tinc moltes referències de jugadores de la categoria DHP que he anat coneixent al llarg del meu recorregut esportiu i de les que m’agrada fixar-me per aprendre coses noves.

Què els diries als nois i noies que no poden entrenar ara mateix per la situació COVID-19?

Trobo injust que no puguin entrenar. L’esport és fonamental per la salut i és pot seguir practicant amb una sèrie de mesures. També donar-los molts ànims, i dir que no perdin la il·lusió, ja que aquesta situació tard o d’hora acabarà, i podran tornar a gaudir de l’handbol tant com abans.

 

Espero que aquesta situació acabi el més aviat possible, i si tots som conscients i responsables amb la situació, ho aconseguirem.