Edgar Zafra Tarrasó (04 – Febrer – 2001) exerceix el paper de extrem esquerre sent també un jugador polivalent per a la primera línia dins de l’equip Sènior Masculí A del nostre club. Aquesta és la seva setena temporada al club on va arribar sent infantil de segon any.

Com et trobes dins de l’equip?

Com cada temporada és diferent a l’anterior i hi ha alts i baixos depenent del moment de la temporada, ara mateix m’agradaria emfatitzar els punts positius de l’equip.

El primer punt i més important per a mi és la companyonia i el bon rotllo que hi ha dins del vestuari, un altre punt important la capacitat que tenim per a resoldre els problemes ja siguin individuals com a col·lectius, cal destacar el compromís que hi ha en cada entreno i en cada partit per part de l’equip.

No vull passar per desapercebut la bona dinàmica que hi ha en els entrenaments ja que això ens fa preparar d’una millor forma els enfrontaments amb el rival.

I, finalment i no menys important, l’acolliment que tenen els nous membres de l’equip tant jugadors com entrenadors. En general som un equip el qual ens agrada treballar i donem el màxim en els entrenaments i en els partits.

Quins creus que són els teus punts forts? I els febles?

El compromís que tinc tant amb l’equip tant amb el club, la il·lusió en jugar cada partit i donar el cent per cent fins al final. Em van acollir des del primer dia que arribi a aquest club i sento que li ho dec tot ja que entrenadors, directius i companys m’han ajudat a formar el jugador que sóc avui dia.

Els meus punts febles són la poca experiència que tinc jugant en aquesta categoria i això pot perjudicar en segons quin moment del partit. Un altre punt feble és que em deixo portar per les meves emocions, ja que en ser jove és més fàcil deixar portar-te per les emocions depenent del moment del partit, però estic treballant dia a dia amb els meus companys per a aprendre a controlar les meves emocions i saber gestionar-les.

Veus molta diferència entre l’etapa juvenil o filial sènior i l’equip de categoria Nacional?

A mesura que vas pujant de categoria es va notant la dificultat, es nota el canvi en el joc, el físic i sobretot la velocitat a l’hora de moure la pilota.

Com he tingut la sort d’anar pujant a categories superiors a la meva (sent juvenil de segon any i vaig pujar a jugar amb el sènior B) podia observar les diferències en la mateixa temporada quan tornava a jugar amb el juvenil. La diferència de nivell, de joc i de mobilitat de pilota va ser clarament el que em va permetre millorar tant físicament com a nivell de joc.

Tant el juvenil com el filial del sènior són etapes complicades i tenen la seva dificultat però si la comparem amb la categoria Nacional no té res a veure, és un nivell jugo molt alt tant en velocitat com en duresa física i t’exigeix moltíssim a nivell individual.

Què significa l’handbol per al teu? I l’Handbol Sant Joan Despí com a club?

L’handbol per a mi ho significa tot en la meva vida. Jo sense l’handbol no seria res ja que és una via de fuita per a deixar de pensar en els meus problemes del dia a dia i, en general és una cosa indispensable per a mi com per a altres persones ho és el respirar.

L’Handbol Sant Joan Despí com a club també ho és tot per a mi. Com he dit en una altra pregunta anterior, aquest club m’ha vist arribar i créixer a poc a poc. M’ha cuidat i em continua cuidant dia a dia. Realment per a mi més que és un club és una família bastant gran en la qual tècnics, directius i jugadors es cuiden els uns als altres per a prosperar i fer d’aquest club una millora familiar.

Hi ha una mica del qual estiguis orgullós com a jugador? I del qual et penedeixis?

Estic molt orgullós del jugador que sóc avui dia i no em penedeixo de res, ja que els errors que hagi comès en la meva carrera han servit a manera d’aprenentatge i millorar individualment i col·lectivament. Però sobretot del que estic orgullós és d’haver pujat fins al primer equip amb un dels meus millors amics, Iván Sánchez i haver compartit cada categoria junts. També vull tornar a agrair a tots els entrenadors amb els quals he coincidit ja que ells també han ajudat a formar al jugador que sóc. I finalment una cosa de la qual estic orgullós és de la meva confiança.

Què creus que necessita un jugador o jugadora per arribar al primer equip?

El que necessita un jugador/a per a arribar al primer equip és compromís amb el club i amb l’equip; tenir actitud i donar el cent per cent en cada partit; lluitar fins al final, ser constant i treballador/a; ser bon company/a i tractar a l’equip com una família. A nivell personal, puc dir que no hi ha una altra forma que entrenar molt i bé i no rendir-me mai. Potser també alguna cosa que necessita un jugador/a és gaudir de l’handbol i gaudir d’ell com si hagués tornat a començar amb aquesta il·lusió amb la qual un comença.

En algun moment durant els teus anys en els equips inferiors de club, pensaves que arribaries al primer equip?

Sincerament pensava que arribaria al primer equip però no tan aviat. És a dir, no pensava que en el meu primer any de sènior jugaria amb el primer equip, una cosa de la qual estic. A més quan estava en les categories inferiors del club, sempre em fixava en Víctor Chicote i ara poder compartir pista amb ell és un orgull, ja que em pot ajudar a millorar en el meu joc individual i col·lectiu.

Quin és el teu objectiu en el club? I l’objectiu com a jugador/a?

El meu objectiu en el club és retornar tot el que ha fet per mi. Un altre objectiu seria poder créixer competitivament i lluitar per a aconseguir els objectius com a equip.

El meu objectiu com a jugador seria continuar creixent com a persona i com a jugador a més d’ajudar al col·lectiu. També poder corregir els meus punts febles com són la inexperiència en la categoria Nacional i deixar-me portar per les meves emocions en segons quins moments del partit.

D’aquí al panorama actual de jugadors i jugadors a nivell mundial, amb quin jugador/a t’identifiquis?

M’identifico amb dos jugadors. Un és Dani Sarmiento, central del Sant Raphaël francès. M’agrada perquè té bona mobilitat de la pilota, llegeix molt bé al rival, té una molt bona lectura del joc, dóna sempre una passada més i la seva actitud que té en el camp. Dani és un jugador que, des de ben petit, m’ha agradat sempre. M’identifico amb ell quan joc en la primera línia.

Quan joc en l’extrem m’identifico amb Aitor Ariño. És un jugador que treballa sempre, té bona actitud davant l’error i l’encert i manté el cap fred. Em sembla que és un jugador que juga amb sentiment i ho dóna tot fins al final a més de tenir clars els seus objectius.

Què els diries als nois i noies que no podin entrenar llaura mateix per la situació COVID-19?

Alguna cosa que els diria a les nenes i als nens que no poden entrenar ni jugar per la situació en la qual ens trobem, és que tinguin paciència, que compleixin amb les restriccions imposades i sobretot que guardin aquestes ganes que tenen per al dia de demà, quan tornin a entrenar, ja que ells també són el futur del club. I sobretot m’agradaria donar-los ànims tant als més petits com a les seves famílies per a lluitar i seguir cada dia avanci amb un somriure. Ànims que aviat tornareu!

 

Ara mateix ens toca ser pacients a causa de la situació que passem. És molt dur no entrenar ni veure als companys/as d’equip però per a amenitzar aquest contratemps podeu trobar solucions com seguint els streamings dels primers equips, o fent vídeo anomenades amb els companys/as. Ànims i un petó per a totes les famílies!