Clara Ricart Rodríguez (15 – Març – 2002) exerceix el paper d’extrem dret dins de l’equip Sènior Femení A del nostre club. Aquesta és la seva sisena temporada al club on va arribar sent cadet de primer any.

Com et trobes dins de l’equip?

Dins de l’equip em trono molt bé, la veritat. Amb les companyes em porto molt bé i totes elles m’ajuden a evolucionar com a jugadora. Normalment, intenten ajudar-me dient-me les coses que faig bé i malament a pista. Sempre m’animen i em donen claus per a poder seguir millorant.

Quins creus que són els teus punts forts? I els febles?

Considero que els meus punts forts són el compromís, l’esforç i la perseverança. El meu punt feble és que a vegades quan no em surten les coses a pista em vinc anímicament avall.

Veus molta diferència entre l’etapa juvenil o filial sènior i l’equip de categoria Nacional?

Sincerament, hi ha gran diferència entre l’etapa juvenil i la categoria Nacional. La gran diferència és l’experiència de les jugadores en la categoria Nacional, el nivell de competició és més elevat que a etapa juvenil. Es nota quines són les jugadores que porten algunes temporades en aquesta categoria i quines són les més joves que acaben d’arribar.

Què significa l’handbol per a tu? I l’Handbol Sant Joan Despí com a club?   

L’handbol per a mi és un esport que m’ajuda a estar activa físicament i gaudeixo jugant. L’handbol és dels pocs esports que m’agrada. Vaig arribar a infantil de segon any a l’Handbol Sant Joan Despí i el club em va ajudar a seguir creixent i jugant en aquest esport.

Hi ha una mica del que estiguis orgullós com a jugador? I del que et penedeixis?

Com a jugadora estic orgullosa del compromís i de la responsabilitat que tinc. Intento lluitar i esforçar-me sempre. També que a partit dels errors i de les correccions trec punts positius. No em penedeixo de res com a jugadora.

Què creus que necessita un jugador o jugadora per arribar a el primer equip?

Principalment, per arribar al primer equip cal que el jugador o la jugadora tingui ambició, ganes de treballar i ganes de deixar-se la pell. A més, gran compromís i responsabilitat, ja que és un esport d’equip.

En algun moment durant els teus anys en els equips inferiors de club, pensaves que arribaries a el primer equip?

Quan estava jugant en les etapes inferiors del club, no vaig plantejar-me mai arribar a jugar al primer equip. Però, quan estava a juvenil de segon any em van donar l’oportunitat d’entrenar i de jugar al primer equip, això va fer que comencés a agafar experiència i a créixer una mica més com a jugadora. En aquell moment, vaig pensar que potser tindria un lloc l’any següent.

Quin és el teu objectiu en el club? I l’objectiu com a jugador/a?

El meu objectiu en el club és poder competir. L’objectiu que tinc com a jugadora és seguir treballant, millorant i progressant com a jugadora.

D’aquí a el panorama actual de jugadors i jugadores a nivell mundial, amb quin jugador/a t’identifiques?

No m’identifico amb cap. Però, a nivell de joc m’agrada molt la Carmen Martín i l’Aleix Gómez. Tots dos jugadors esquerrans i jugadors de la selecció nacional.

Què els diries als nois i noies que no poden entrenar ara mateix per la situació COVID-19?

Als nois i noies que no poden entrenar ara mateix els hi diria que és una situació excepcional, i que han d’intentar no desvincular-se d’aquest esport. També, haurien d’intentar no desmotivar-se i fer el màxim possible per seguir pensant en l’handbol, com per exemple: veure partits d’handbol professional.

 

Aquesta situació passarà, en breus tots tornarem a jugar en condicions. Molts ànims a tots els jugadors i jugadores afectats. Us trobem a faltar en el pavelló.