Alma Pérez Segués (09 – Gener – 2002) exerceix el paper d’extrem dret dins de l’equip Sènior Femení A del nostre club. Aquesta és la seva sisena temporada al club on va arribar sent cadet de primer any.

Com et trobes dins de l’equip?

Força bé i molt còmode amb les meves companyes.

Quins creus que són els teus punts forts? I els febles?

Com a punts forts jo diria esforç, anar a per totes, velocitat i varietat de recursos. I en quant a febles crec que el més notable es que soc una persona que no pesa gaire i de poca altura, per tant a nivell defensiu sempre costa una mica més parar a les contrincants.

Veus molta diferència entre l’etapa juvenil o filial sènior i l’equip de categoria Nacional?

Si, perquè el nivell dels equips i l’exigència son més alts.

Què significa l’handbol per a tu? I l’Handbol Sant Joan Despí com a club?

L’handbol per a mi es una cosa essencial en la meva vida i espero poder dedicar-m’hi durant molt de temps i al màxim nivell possible. I Sant Joan Despí es el club on he passat la major part de la meva trajectòria i on m’he format com a jugadora.

Hi ha una mica del que estiguis orgullós com a jugador? I del que et penedeixis?

Més o menys estic orgullosa de tot el que he fet com a jugadora perquè sempre he intentat fer-ho el millor possible i per això tampoc me’n penedeixo de res.

Què creus que necessita un jugador o jugadora per arribar a el primer equip?

Esforç i constància.

En algun moment durant els teus anys en els equips inferiors de club, pensaves que arribaries a el primer equip?

Sempre havia tingut aquesta motivació així que diguem que si.

Quin és el teu objectiu en el club? I l’objectiu com a jugador/a?

En quan a objectiu en el club, jo diria arribar a quedar en una posició alta ja que penso que aquesta temporada tenim equip per aconseguir-ho. I en quan a nivell individual com a jugadora, el meu objectiu es continuar competint en aquesta categoria o superior.

D’aquí a el panorama actual de jugadors i jugadores a nivell mundial, amb quin jugador/a t’identifiques?

Sincerament no m’identifico amb ningú, ja que no aspiro a semblar-me a cap jugador sinó ser jo mateixa.

Què els diries als nois i noies que no poden entrenar ara mateix per la situació COVID-19?

Encara que reconec que es una situació complicada, i que procurin no desanimar-se i continuar dins del possible, seguint amb l’esport.

 

Doncs que tinguin paciència i que esperem que en breus tots puguem tornar a gaudir 100% de l’esport.