Pel que veieu, l´actual campió d´Espanya de la categoria Infantil, no ho va tenir fàcil. Però per guanyar a la Ciutat Esportiva s´han de «juntar» moltes casualitats, constel·lacions, factors, caramboles…

No sé que podeu opinar, però objectivament, havíem merescut com a mínim l´empat, sino és la victòria. Per què? Perque els nois van haver de controlar molts aspectes psicològics i esportius que normalment no estan acostumats; recordem que tenen 14 ó 15 anys i que estan a la màxima competició. Ens hem de treure el barret i sentir-nos orgullosos de la lluita, esforç, nervis, instal·lació, públic, recolçament, ànims…que havien de dominar.

La setmana, segons els nostres coachs, els grans jugadors que tenim van treballar molt bé tant individualment com col·lectivament. El treball físic, tècnic i mental que portaven, s´havia de veure a la pista. Ells portaven 0 punts i nosaltres 2. Hem d´apretar, ajudar-nos, animar-nos, concentrar-nos, no deixar distàncies i vigilar de ben a prop aquell canvi de marxa amb les circulacions que tenen. I anar a guanyar si volem ser un EQUIP.

El partit, a la primera part, va ser com una goma elàstica que l´equip local es marxava al marcador i nosaltres remontàvem. Però clar, s´ha de destacar el temps mort demanat als pocs minuts; no va ser una bronca, sino tot un treball psicològic, d´amor propi i motivació per part dels tècnics a tots els jugadors. I a partir d´aquí, l´equip va canviant de marxa i agafa confiança en defensa i en atac. Si a això l´unim les grans aturades del nostre Gonzalo. Al final, s´acaben els primers

30´ amb el resultat de 15 a 15.

La segona part pintava emocionant. Era per suposat que l´equip local sortiria a clavar l´estocada als nostres. Pero…als 10´ guanyem de 4 gols, constants canvis a la porteria contrària, jugadors amb 2´ (van jugar uns instants amb 4 jugadors i el porter), temps mort i… Aquí ve una diferència entre un i altre. Ens podíem haver allunyat i no va ser així, ens van remuntar! La pilota cremava més que abans, els ulls sembla que es feien petits i el porter era un gegant. Situacions normals!

Al final era difícil igualar el marcador, però els entrenadors del Barça ens diuen que «hem suat molt per guanyar-vos, que tenim un molt bon equip i els hi hem posat molt difícil + felicitats». I a qui no li agrada que li diguin això? I venint del Barça, encara més!

Per tant, si continuem en aquesta línia seriosa però lúdica, es poden aconseguir molts objectius aquesta temporada. El vestuari i l´staff estan molt units. I què dir dels nostres familiars i amics? Dissabte van ser una pinya en la mateixa banda del pavelló; havia animació, trompetes, aplaudiments…ganes d´ajudar als nostres nois. Moltes gràcies a tots.

 A alguns jugadors els van trair els nervis, voler fer la feina bé, demanaven la pilota i no els veien (extrems i pivots per exemple) i alguna mala cara a la banqueta, però crec que fruit de l´amor propi que tenen i que avui no podien col·laborar tal com saben.

NOIS, seguiu tenint aquesta «ràbia» positiva que us farà créixer com a persones a nivell individual i d´equip. Llavors sortiran les jugades, es veurà la porteria i al company desmarcat  amb claredat, es faran menys errades, es guanyarà i sobretot, aprendreu els conceptes d´aquest emocionant esport.

La jornada següent ens toca anar a casa d´un altra gran, el Granollers A. Entreneu fort i bona setmana per tots!