Partit de la jornada 20 jugat al nostre Pavelló Salvador Gimeno contra l’equip de l’Handbol Garbí de Palafrugell.

Ja a la primera volta es va veure un partit molt maco, molt lluitat, entre dos equips amb propostes un xic diferents. El partit d’ahir va seguir uns esquemes similars, de nou molt lluitat, molt entretingut i força igualat.

La primera part comença amb molt respecte. Tot i que els nostres Espartans es troben en una situació compromesa a la taula classificatòria demostren que és un equip fiable, sempre lluiten fins al final, forçant sempre el rival a posar tota la carn a la graella, posant a pista tota la seva sapiència, la seva experiència i la seva envergadura.

Els nostres posen ganes, esperit, lluita, velocitat, intensitat…. sempre és un plaer veure’ls jugar, veure’ls trencar-se la cara a cada pilota, a cada jugada.

I la igualtat ha estat increïble. Cap equip aconsegueix anar-se en el marcador de més d’un gol. A cada atac reeixit, l’equip rival respon amb la mateixa moneda. Al final, un lleuger avantatge del rival per un gol, 10-11 al minut 30 ens dona esperances de veure una segona part espectacular.

I comença la segona part. I el rival ens sorprèn. Els nostres Espartans surten un xic accelerats, amb certa precipitació que obliga a l’equip tècnic a demanar un time-out potser massa aviat. El minut 10 amb 14-18 cal aturar la progressió del Garbí i aconseguir asserenar els nostres ànims.

I el partit torna a equilibrar-se. Malgrat tot, el diferencial de 4 gols no s’aconsegueix reduir. Els nostres lluiten fins a l’extenuació però la defensa intensa del rival acaba a les gairebé totes les forces.

I entrem en els darrers 10 minuts on la lluita del camp es compagina amb la lluita tàctica de les banquetes. Tres temps morts en poc més de 5 minuts fan que l’esperança de remuntada arreli en els cors dels afeccionats i de l’equip. El parcial en aquests darrers 10 minuts és de 4-1 posa la por al cos en el rival però no hi ha prou temps per capgirar el marcador.

El Garbí s’emporta el partit per 21-22.

Realment deixar un equip com el Garbí amb tan sols 22 gols és una gran proesa. Les dues defenses han estat incommensurables.

Queda una jornada menys i la diferència amb els llocs que asseguren la permanència és gran.

Es pot perdre però l’actitud que demostren els nostres Espartans és encomiable.

Matemàticament encara tot és possible.

Som-hi nois!!!! YES, WE CAN!!!!