l’Àlex Cahisa és un d’aquells jugadors que amb el pas de les temporades millora un any darrere d’un altre. Amb gairebé 40 anys, passa a ser el més veterà del grup, cosa que no es nota quan se´l veu jugar. Reforç contrastat, amb més de trenta temporades a l’esquena, vol ser útil a l’equip i ajudar-nos a seguir creixent.

Hola ,com estàs?

Molt bé, gràcies. Agraït d’aquesta oportunitat de poder presentar-me davant tots el meus nous companys i companyes. Ara mateix una mica cansat; els primers dies de pretemporada sempre són els més durs, però l’emoció d’una nova temporada sempre és més gran.

Compta’ns una mica de tú… 

Doncs el meu nom és Àlex Cahisa Ocón. Sóc de Gavà i estic a punt de fer els trenta-nou. Treballo com a enginyer tècnic i quan no estic jugant, entrenant o pensant en handbol (la majoria del temps, en realitat) m’agrada relaxar-me, llegir, anar al cinema, dedicar temps a estar amb la meva parella i els meus gats.. (ara que ho penso, força corrent, oi?). Ah! I l’estiu és el moment de l’handbol platja amb els companys de Rabo de Delfín!

Com vas començar a jugar a handbol i a quina edat?

El primer que recordo de l’escola és apuntar-me a handbol amb tot just sis anys. Recordo el primer entrenament amb molta més claredat que qualsevol classe.

A categories inferiors, infantils,cadets, Juvenils, quins han estat els teus millors records, tant esportius, com personals?

Recordo els partits al pati del col·legi els dissabtes al matí. Recordo la primera samarreta del CH Gavà quan vaig arribar al cadet i el dia que vaig debutar amb el primer equip. Recordo les vegades que em van dir que era massa petit per aquest esport i l’orgull que sentia quan superava les dificultats. Recordo gols, victòries i ascensos així com derrotes i plors… Però per sobre de tot recordo les vegades que pensàvem que els obstacles eren insalvables i  amb l’esforç de tots els companys els trèiem endavant.

A quins clubs has estat?

Van trenta-tres temporades d’handbol  a Gavà, on m’he format com a persona primer i jugador i entrenador després i on he tractat d’ajudar en aspectes tècnics i organitzatius; i el més important de tot, on he conegut companys que han passat a ser família i hem aprés i crescut plegats.

Jo sóc d’aquells temps en que cada col·legi tenia un equip participant a les lligues escolars del municipi. Del col·legi L’Eramprunyà de Gavà vaig passar al cadet del CH Gavà on vaig complir els quatre anys de cadet i juvenil i les vint-i-una temporades que porto fins el moment com a sènior fins ara es reparteixen en dos immillorables etapes al primer equip del CH Gavà amb un parèntesi de dos temporades màgiques (tant esportivament com personal) a Sant Martí Adrianenc. I ara començo aquesta nova etapa a Sant Joan.

Quina és la teva posició habitual?

La primera línia és on em moc amb més naturalitat, tot i que els extrems no em són desconeguts.

Jugar a Primera Nacional és el teu major repte. O has jugat a categoria superior?

He tingut la sort de jugar deu temporades a Lliga Catalana, dos fases d’ascens a Primera Nacional (amb dos ascensos) i onze temporades a Primera Nacional (també amb dos fases d’ascens a Divisió d’Honor B… tot i que sense haver aconseguit mai guanyar cap partit). El major repte és formar un bon equip humà, gaudir i treballar junts cada entrenament i partit per anar aconseguits tots els objectius que es planifiquin .

Que t’ha portat al nostre club?

Em trobava sense equip i al plantejar-me la pregunta “retirar-se o continuar?” vaig adonar-me que segueixo amb les forces i les ganes que tenia quan vaig passar d’infantil a cadet. El fet d’acabar jugant al Handbol Sant Joan Despí  té la curiositat que el meu cosí, Daniel Segura, es va formar a les categories inferiors del club i va ser el porter del primer equip varies temporades des de 1994

En el poc temps que portes amb nosaltres, com t’estàs sentint?

Estic molt agraït tant el Toni com el Ramón per haver confiat en mi; així com amb els companys per la excel·lent rebuda. A molts dels companys ja els coneixia d’anar-nos trobat com a rivals, ara és moment de conèixer-nos com a companys i no podria haver començat millor

Que esperes d’aquesta experiència?

Espero sentir-me totalment integrat al club i posar tot el meu esforç perquè sigui una temporada plena de diversió i victòries tant pels membres de l’equip com per tot aquells que formen part de l’Handbol Sant Joan Despí.

Moltes gràcies

FUN&WIN